El Diumenge de Rams, les palmes blanques acompanyen la processó triomfal, recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem. Els milers de participants porten palmes blanques i acompanyen el tron de Jesús Triomfant o “Pas de la Burreta”. Se celebra, almenys, des de 1371 i va ser declarada Festa d’Interés Turístic Internacional en 1997, gràcies a la seua antiguitat, singularitat i gran atractiu tant per als ciutadans com per als turistes. Ja des del segle XV Elx exporta la palma blanca a diferents ciutats europees.

Palma Blanca d’Elx

No obstant això, la utilització com a element cerimonial de les palmes es constata en la ceràmica ibèrica trobada en les excavacions realitzades a l’Alcúdia, l’antic poblat ibèric d’Heliké. En les restes trobades, apareix ja representada la palma arrissada.

La producció de la palma blanca és un procés molt laboriós i totalment artesanal. Les seues tècniques ancestrals han passat de pares a fills durant segles. L’hortolà vivia durant tot l’any a la casa de l’hort, coneguda popularment com “faeneta” i dedicava la major part del dia a tindre cura de la palmera i d’uns altres productes associats, seguint les tècniques de cultiu i regadiu heretades de la cultura àrab.

Els horts estan flanquejats per palmeres datileres disposades al llarg de les séquies. Algunes palmeres es destinen al cultiu de dàtils mentre que unes altres es preparen per a l’obtenció de palma blanca. Per a les unes i les altres es requereixen una sèrie de tasques anuals que exigeixen l’espectacular ascens fins a la part superior de la planta.

El primer pas per a l’elaboració de la palma blanca és el procés de lligat, que comença a principis de desembre i que consisteix a tancar l’ull de la palmera amb cordes artesanes i formar un con, perquè les palmes noves que nasquen no realitzen la fotosíntesi. En rebre poca llum, queden d’un color blanc groguenc.

Després d’uns mesos, a partir de la festivitat del Diumenge de Rams i fins al mes d’agost, els experts palmerers pugen de nou a les palmeres i les cobreixen amb fulles o amb un plàstic fosc especial. Les palmes queden encaperutxades, protegides del sol, però reben encara una mica de llum a través d’una obertura, per a continuar creixent, fins a 4 metres com a màxim.

La recol·lecció es realitza des de setembre fins a la vespra del Diumenge de Rams. Les palmes que han crescut a l’interior de l’encaperutxat es tallen, i es deixen les necessàries per a no causar mal a la palmera ni alterar-ne el creixement.

A continuació, ve un procés de selecció per mesures i qualitats, i un altre de neteja. Per a acabar de donar-los aquest to clar, es raspallen una a una i s’introdueixen en piscines especials per a blanquejar-les; es depositen en cambres condicionades per a acabar el seu emblanquiment i mantindre-les en condicions òptimes de conservació fins que s’envien com a palma blanca llisa, o fins que comence el treball d’arrissat o trenat.

El trenat de la palma blanca és realitzat habitualment per les dones de la família, conegudes popularment com rissadores. És un treball que necessita molta dedicació, en ser molt difícil d’ensenyar i considerablement laboriós.

Les mans i l’enginy de les mestres artesanes hauran d’unir-se per a donar vida a variadíssims models, d’entre 5 cm i 3,70 metres, que es portaran a la mà o en la solapa. Les palmes treballades s’envasen en bosses individual i es guarden en les cambres frigorífiques amb sofre fins al seu ús.

La varietat dels dissenys ornamentals és fruit de la inspiració creativa de les artistes, les fulles són trenades, unides i cosides per a formar motius com estreles, cadenetes, creus, verges, boles, flors, etc., que s’afegeixen a la palma central i aconsegueixen un bell i impactant resultat.

Les famílies de palmerers, artesans i artesanes han transmés el saber de l’ofici durant segles. Hi ha algunes famílies a Elx que porten més de 60 anys elaborant palma blanca.

A l’Hort Sant Plàcid, està el Taller Municipal d’Artesania de la Palma Blanca i el Museu del Palmerar. En aquest, a més de poder gaudir d’un hort tradicional de palmeres, podràs conéixer de prop el treball de les artesanes de la palma blanca i dels palmerers, i gaudir amb una exhibició de pujada tradicional a la palmera, recollida del dàtil, encaperutxat, poda i pol·linització manual, etc. Tots i cadascun dels processos que segueix el cultiu de la palmera i que encara hui continuen en els costums dels il·licitans.