PALACIO DE ALTAMIRA

Els il·licitans de més edat ho recorden encara convertit en fàbrica tèxtil i fins i tot, de forma intermitent, en presó. L’espectacular procés de rehabilitació seguit pel palau d’Altamira, o alcàsser de la Senyoria,ho converteix en una de les fortaleses millor conservades de la província d’Alacant, al mateix temps que imprescindible punt de referència monumental i vital per a la ciutat.

Residència dels senyors d’Elx entre els segles XV i XIX, la seua torre de l’Homenatge va albergar també a monarques -Jaume II, Pere IV i els Reis Catòlics- durant la seua estada en la vila i va acollir les sessions del Consell General de la ciutat fins al segle XV.

Fàbrica i presó

En la construcció del palau d’Altamira es distingeixen diverses fases. La primera es correspon amb el període islàmic, entre els segles XI i XIII. En l’actualitat, al costat de restes d’habitatges i clavegueram, no visibles, es poden observar alguns llenços de muralla d’aquesta època, així com una porta monumental i una torre, la de l’Homenatge, de la qual només la planta baixa pertany a aquest període.

La segona fase, entre els segles XV i XVI, es produeix després de la presa de possessió del senyoriu per part de Gutierre de Cárdenas. Aquesta reforma, definida per una contundent i àmplia actuació, configura en línies generals l’actual fisonomia del palau. Amb posterioritat, al segle XVIII, el comte d’Altamira va adossar al llenç original una casa senyorial de dues plantes, que actualment conforma la seua façana sud.

La seua traça és poligonal, amb angles definits per poals circulars en ixent, excepte la zona que ocupa la torre de l’Homenatge, de planta quadrada i tres altures. Les seues sales i les dependències de l’ala oest van albergar intermitentment una presó des del segle XVIII fins a 1959.

En 1915, l’edifici va ser adquirit per un industrial local, qui va construir una fàbrica tèxtil al pati d’Armes, adossada a la muralla Aquest, que va funcionar fins a finals dels anys seixanta, paral·lelament amb la presó. Aquest pati d’Armes es converteix, en ocasions, en magnífic escenari d’actes culturals i socials.

Restauració

Després de ser expropiat per l’Ajuntament, als anys setanta del passat segle es va dur a terme una restauració de l’edifici, incloses les dependències de l’antiga fàbrica, que una vegada recuperades es van destinar a albergar el Museu Arqueològic Municipal Alejandro Ramos Folqués. Després d’una altra rehabilitació en 2005, que va traure a la llum restes de la fortalesa original (inclosa l’alta porta d’accés des del vessant del riu, l’existència del qual es desconeixia), el conjunt es va integrar en el nou Museu Arqueològic i d’Història d’Elx(MAHE). Aquest centre es va inaugurar en 2006 i va coincidir amb el retorn durant sis mesos de la Dama d’Elx, allotjada en la planta baixa de la torre de l’Homenatge, on actualment s’exhibeix una còpia exacta del bust iber, cedida pel Museu Arqueològic Provincial (MARQ).