AYUNTAMIENTO

La torre del Consell, la construcció municipal més antiga del sud de la Comunitat Valenciana i cos central de l’edifici consistorial, es va començar a edificar en 1441 sota la direcció del Mestre Beiam i es va acabar tres anys després. De planta quasi quadrada, tenia dos cossos i estava integrada en la muralla medieval, de tal manera que la seua part inferior -la porta de Guardamar- servia de pas entre les places de Baix (A baix), a extramurs i de Dalt (A dalt), dins de la vila emmurallada. Aquesta funció pràctica va adquirir forma artística mitjançant un gran arc gòtic de tres voltes ogivals i dos accessos als costats generalment tancats que condueixen a dependències municipals. Sota aquest arc transiten diàriament milers d’il·licitans.

Adossada a la torre del Consell, en el costat de ponent, s’alçava la llotja, realitzada en maçoneria sobre arcs de picapedreria ogivals, que acollia en el seu interior les activitats dels comerciants de l’època.

Palau renaixentista

En 1548, Sebastià Alcaràs va convertir el conjunt torre-llotja en un palau renaixentista, gràcies a la prolongació de la sala del Consell sobre la llotja i a l’elevació de la torre, coronada amb una galeria oberta amb arcs de mig punt.

En 1645 es produeix l’última i definitiva ampliació, es va construir l’ala de llevant; així, la torre queda situada al centre mateix de l’edifici. L’estructura de la llotja també va ser modificada ja que es va reduir una altura la planta baixa per a guanyar una planta intermèdia (l’actual zona d’alcaldia) i així es van reconvertir els antics arcs ogivals en arcs de mig punt. Hui és una sala d’exposicions.

Calendura i Calendureta

L’antiga torre de la Vetla forma part de l’edifici consistorial, encara que distanciada del cos principal, en l’extrem nord-est de la Plaça de Baix, integrada en la primitiva muralla i coneguda popularment com a torre de Calendura, personatge molt volgut pels il·licitans. El seu element més característic és el rellotge, un templet de base quadrada cobert per una cúpula, amb una altra més xicoteta en la seua part superior.

El conjunt és de 1572, però en 1759 va adquirir caràcter d’icona local en incorporar-li dos ninots autòmats de fusta policromada, batejats com Miquel, o Calendura, el major i Vicent, o Calendureta, el xicotet. Calendura i Calendureta donen les hores i els quarts colpejant sengles campanes i acompanyant l’anar i venir d’un dels espais urbans més transitats. Tant el rellotge com els ninots son els originals i funcionen com el primer dia, encara que amb algun retard de tant en tant que els il·licitans no tenen en compte.