Patrimonis de la Humanitat

Bookmark Enviar a un amigo/a Cuaderno de Viaje
Compartir
scroll left
  • Palmeral de Elche Basílica de Santa María y Torre Palacio de Altamira
  • Ruta Palmeral de Elche
  • Huerto del Cura
scroll right

No n'hi ha cap ciutat espanyola que compte amb tres béns inscrits en les diverses categories de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Açò ens fa definitivament únics.

Palmerar

El primer reconeixement va arribar l'any 2000, quan el Palmerar històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. Es premiava així no solament la labor dels nostres avantpassats, al temps que donava vida a aqueix palmerar que ara ens configura, acompanya i enriqueix; sinó també a les il·licitanes i il·licitans que, al llarg dels segles, l'han sabut conservar com a part indissoluble de la seua forma de ser, fins i tot més enllà de la rendibilitat econòmica com a cultiu.

La palmera és, a Elx, un ben sagrat. La recompensa cap a aqueixa convicció és un esdevenir quotidià envoltat i custodiat per la seua amorosa ombra.

Misteri

Un any després, l'any 2001, es va crear a la Unesco la categoria d'Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. I el Misteri, o Festa d'Elx, va tenir el sens dubte merescut honor de ser la primera manifestació festiva espanyola que va figurar-hi.

Juntament amb el palmerar, la Festa és el nostre altre senyal d'identitat. Tenim encara una tercera (trilogia mítica com no n'hi ha moltes), la Dama d'Elx, que posseix l'estrany privilegi de bilocalitzar-se, és a dir, d'estar en dos llocs alhora: en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid i en el cor de tots els il·licitans, sense excepció.

Museu Escolar de Puçol

Aquest singular espai museístic, el nom complet del qual (i molt ajustat a la realitat) és Centre de Cultura Tradicional Museu Escolar de Puçol, va passar a formar part l'any 2009 del Registre de Pràctiques Exemplars, inclòs per decisió del Comitè per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Unesco.

Es reconeix així internacionalment l'acurada, intensa i esforçada labor d'els qui, des de finals dels anys seixanta del segle passat, van tenir sempre molt clar que per a mirar al futur és imprescindible conèixer qui som i d'on venim.