Podem enquadrar el començament de les processons de Setmana Santa a Elx a la fi del segle XVI i el seu antecedent més antic l’any 1581 en què hi ha referències documentals on es fa constar que aquest any es funda la Confraria de la Sang de Crist, la qual tenia la seu en la Capella de l’Hospital de la Caritat de la Vila. Aquesta confraria va incorporar diverses imatges al seu patrimoni, en concret, un Crist Lligat a la Columna, l’Ecce-Homo i un Crist Nazareno, posteriorment i en l’esmentat segle XVI per a completar les escenes de la Passió, en la Processó del Divendres Sant, es va incorporar la Imatge de la Verge de la Solitud, patrona dels nobles d’Elx i la Imatge del Sant Crist que es venerava en l’Església de Santa María.

Actualment a la Setmana Santa Il·licitana participen trenta-una Confraries o Germandats, formades per més de sis mil set-cents confrares que fan trenta-tres processons que transcorren des del matí del Diumenge de Rams al matí del Diumenge de Resurrecció.

Share on FacebookTweet about this on TwitterPin on PinterestGoogle+

PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS

La primera dada documental que existeix relativa al Diumenge de Rams es remunta a l’any 1371, ja que es conserva a l’Arxiu Municipal d’Elx un acta del Consell Municipal on s’acorda destinar a la caritat una quantitat el Diumenge de Rams i la celebració de processons el Dilluns, Dimarts i Dimecres següents.

De la mateixa manera, en les actes municipals hi ha constància que en data de 21 de març de l’any 1429 es relata que a València havien empresonat els veïns d’Elx que allà van anar a vendre palma blanca.

La processó del Diumenge de Rams va ser declarada d’Interès Turístic Internacional el dia 22 de juliol de l’any 1997.

La litúrgia de la processó de les palmes del Diumenge de Rams té els seus orígens a Jerusalem, on se celebrava com a recordatori de l’entrada triomfal del nostre Senyor en la Ciutat Santa. Aquesta tradició de Jerusalem es va difondre a Occident per obra dels pelegrins que acudien a la Ciutat Santa. Durant l’Edat Mitjana aquesta processó va adquirir una gran importància. La Benedicció de les Palmes va créixer desmesuradament, ocupant el centre de la celebració. A Elx es produeix algun fet singular ja que en aquest moment s’introdueix la palma blanc en la processó de rams.

A la benedicció de rams s’uneix el costum de penjar les palmes beneïdes en balconades, costum aquesta estesa a Occident durant l’Edat Mitjana i conservada en llocs singulars com Elx. Aquest costum és un símbol de protecció de la casa, en haver sigut beneïda la palma.

Una altra dada singular és el “Mercat de Palma Blanca” que dies abans del Diumenge de Rams s’instal·la en als Mercats de la Ciutat.

En la processó de l’any 2009 van participar aproximadament 35.000 persones portant el seu palmell blanc.

 

semana-santa1

PROCESSÓ GENERAL I SANT ENTERRAMENT

És la Processó més antiga de la Setmana Santa Il·licitana, des del segle XVI fins al segle XIX solament es realitzava una processó durant la Setmana Santa Il·licitana, en concret el Divendres Sant a la vesprada, en que participava la Confraria de la Sang de Crist, amb les seues tres imatges, la Verge de la Solitud, que pertanyia a la noblesa de la Ciutat i el Sant Crist que es venerava en la Basílica de Santa María, si bé de forma esporàdica va poder participar alguna imatge més, com el Sant Crist que es venerava en l’Església Franciscana de San José. La referida processó, a la fi del segle XVIII partia a les quatre de la vesprada des de la Capella de l’Hospital de la Vila i s’arreplegava abans de fosquejar. A partir de l’any 1.785 el seu lloc de partida és la Basílica de Santa María.

Al segle XIX, a causa de la incorporació de noves Associacions, que en aquella època es coneixien a les Confraries, a la Processó General del Divendres Sant, van sorgir múltiples i diverses confrontacions respecte a l’ordre de procesionar les Confraries, que va resoldre el Bisbe de la Diòcesi, Don Pedro María Cubedo, el qual va resoldre la qüestió de l’ordre procesional del Divendres Sant, de tal forma que va indicar que s’ha d’observar l’ordre successiu tal i com va succeir la passió i mort de Jesucrist i prendre com a exemple les estacions del Viacrucis.

Actualment la Processó General s’efectua a la vesprada i participen un total de dotze Confraries o Germandats.

 

semana-santa2

LA "TRENCÀ DEL GUIÓ"

Una de les tradicions més importants de la Setmana Santa Il·licitana és la Trencà del Guió que es realitza a l’arribada de la Verge dels Dolors a la Plaça Major en la nit del Divendres Sant, on una tripleta de persones, representants del poble il·licità, propostes per les Confraries o Germandats i triades per l’Excelentisima Sra. Alcaldessa de la ciutat, després de desenvolupar un protocol cerimonial trenca davant aquesta Imatge un guió negre com a senyal de finalització del dol.

L’origen d’aquesta tradició es remunta a la fi del segle XVI.

LA PROCESSÓ DE LES AL·LELUIES

Els orígens d’aquesta processó daten del segle XVIII, es realitza del Diumenge de Resurrecció entre les imatges del Santisimo Crist Ressuscitat i la Patrona de la Ciutat, la Verge de l’Assumpció.

La peculiaritat d’aquesta processó estreba en el fet que al pas de les imatges, els il·licitans des de les balconades els llancen les denominades “Al·leluies”, que són uns paperets de colors amb imatges de la setmana santa impreses. S’ha arribat a comptabilitzar el llançament de més d’un milió d’al·leluies durant la processó.

 

semana-santa3