HISTÒRIA D’ELX

Elx ha tingut dos emplaçaments al llarg de la seua història. El primer en el jaciment de l’Alcudia, situat dos quilòmetres al sud de l’actual nucli urbà, habitat des del neolític fins a l’etapa visigoda i que oferia l’avantatge estratègic de la seua fàcil defensa  gràcies al riu Vinalopó. El nucli primitiu es va desenvolupar fins a configurar en el segle V a. C. la ciutat ibèrica d’Helike, que va perdurar fins la invasió cartaginesa en el 280 a. de C. Va ser l’època esplendorosa de la cultura ibèrica, en què va ser esculpida la Dama d’Elx. L’any 209 a. de C. la ciutat ibèrica es romanitza, i ja en el segle I a. C. adquireix el títol de Colònia Iulia Illice Augusta. Des d’aleshores van ser constants les destruccions i reconstruccions a conseqüència de l’arribada dels bàrbars i l’etapa final dels visigots.

Amb l’arribada dels àrabs a la ciutat es trasllada al seu emplaçament actual entre els segles VIII i IX, al barri conegut com la Vila Emmurallada. La conquesta cristiana de Jaume I, l’any 1265, va obligar els musulmans a marxar-se al Raval de Sant Joan. A principis del segle XVII, Elx perd un terç de la seua població a conseqüència de l’expulsió dels moriscs. En el segle XIX, va sorgir la important activitat alpargatera, origen de l’actual indústria del calçat que va potenciar el creixement de la ciutat.

photo_444

Elche ciudad amurallada