Tres Patrimonis de la Humanitat

Ni un ni dos, que ja suposaria tota una fita, sinó fins a tres béns té Elx inscrits en les diferents categories de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. En 2000 va ser el Palmerar històric el primer a rebre aquesta distinció, al qual va seguir un any després el Misteri, primera manifestació cultural espanyola declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. En 2009, el Comitè per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial va acordar incloure en el Registre de Pràctiques Exemplars el Centre de Cultura Tradicional Museu Escolar de Pusol. Tres prestigiosos reconeixements per a tres realitats que ens fan únics.

Calçat

Elx, amb una tradició que es remunta al segle XIX, és el primer centre productor i exportador de calçat d’Espanya. El 39% de les sabates fabricades i comercialitzats en el nostre país ix de les seues empreses, entre les quals es troben moltes de les marques capdavanteres del sector.

Palmerar

Més de dos-cents mil exemplars constitueixen el major palmerar d’Europa. Aquest Patrimoni de la Humanitat és únic en el món per la forma en què s’hi conjuguen l’explotació agrícola (palma blanca i dàtils), el valor paisatgístic, el simbolisme cultural i la imbricació en la trama urbana.

Costa verge

Els nou quilòmetres del litoral il·licità conformen un dels escassos trams costaners de la província d’Alacant lliure d’urbanitzacions (amb excepcions en Arenals del Sol i El Pinet) i un ecosistema únic que conjuga dunes i pinedes amb àmplies platges d’arena daurada.

Misteri

La representació cantada de la dormición i pujada al cel en cos i ànima de la Verge de l’Asunción és l’única obra de teatre medieval que segueix representant-se ininterrompudament des del seu origen (a mitjan del segle XV) a l’interior d’un temple, la basílica de Santa María. Amb la seua declaració va nàixer la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat..

Dama

Poques ciutats s’identifiquen tant amb una obra d’art com Elx amb la seua Dama. Malgrat el seu llarg exili -a París i Madrid- des de pocs dies després de la seua troballa, en 1897, els il·licitans no hem deixat d’anhelar el retorn permanent de la peça més representativa de la cultura ibera. Va venir de visita en 1965 i 2006. I l’esperem per sempre.

Elx en verd

Amb quasi quatre milions de metres quadrats de zones verdes -més de 20 m2 per habitant, per sobre de les recomanacions de la Unió Europea-, Elx és una de les primeres ciutats d’Espanya en superfície destinada a parcs i jardins. No solament pels 2,7 milions de metres quadrats del palmerar urbà -enjardinat i d’ús públic en bona part-, sinó també per la presència de pulmons verds com la llera del riu i l’eix que formen les avingudes de la Llibertat i de la Universitat.

Espais naturals

El parc natural del Profund, compartit amb Crevillent, constitueix el principal espai natural il·licità i el segon aiguamoll en importància de la Comunitat Valenciana, per la varietat i rellevància de la seua avifauna. El Clot de Galvany i les Salines són també zones d’interès mediambiental.

Camp viu

Les 30 partides rurals que conformen el Camp d’Elx constitueixen un paisatge humanitzat de gran interès i rics contrastos, amb personalitat pròpia enfront de la urbs. El camp il·licità ha aconseguit preservar el protagonisme agrícola, amb excel·lents productes i la forma de vida agrària tradicional, sense renunciar a la modernitat.

Festa i treball

Treball i festa constitueixen a Elx un binomi indissoluble. Es treballa moltíssim, però també es gaudeix moltíssim d’un ric calendari festiu que abasta tot l’any. Profundes tradicions es conjuguen amb celebracions recents, reflex de l’àmplia diversitat ciutadana.

Patrimoni iber

Amb la Dama d’Elx com a màxim exponent, la riquesa arqueològica és extraordinària. Al jaciment de l’Alcudia s’han trobat altres destacades peces que parlen d’un subsòl ubèrrim, encara per excavar en la seua major part i de la rellevància de l’assentament iber d’aquesta zona.

Parc Empresarial

Elx Parc Empresarial, amb una superfície de 2,7 milions de metres quadrats, allotja més de quatre-centes empreses. La qualitat de les seues infraestructures i equipaments, amb grans espais oberts i bulevards i l’atractiu del seu disseny arquitectònic, ho han convertit en un referent europeu. La ruta outlet constitueix un atractiu viatger de primer ordre.

“Elx un paratge extraordinari, una naturalesa evocadora dels relats que solem llegir sobre Terra Santa”.
Hans Christian Andersen. Viatge per Espanya, 1862

ELX EN 24 HORES

El despertar

“El meu primer contacte amb Elx va ser un alba en la qual vaig despertar en la màgia del seu palmerar. Va ser com entrar en un dels jardins de les mil i una nits. La ciutat dormia i el silenci era el seu alè”. Miguel Bosé

08.00 – Un bon desdejuni per a començar

Un lloc ideal per a iniciar el dia és el cor urbà de la ciutat. Tant als voltants de la basílica de Santa Maria com en el camí cap a la Glorieta i en la pròpia i popular plaça, hi ha cafeteries les terrasses de les quals funcionen tot l’any i gelateries tradicionals on l’orxata i els granissats d’ordi o llimó s’ofereixen com a refrescant alternativa al cafè amb torrades.

09.00 – En la quietud del Parc Municipal

Després del desdejuni, esperen la quietud i l’exotisme del Parc Municipal, la nostra primera trobada amb el palmerar. Absolutament recomanable passar primer per l’oficina  de Tourist Info, en un dels seus accessos: tenen plans, fullets, propostes i, especialment, amabilitat i acolliment. Qualsevol dubte serà resolt.

Per a arribar a l’entrada principal, cap al nord, recorrem el passeig de l’Estació,remodelat en 2011. El seu nom recorda que fa temps culminava en un entranyable edifici ferroviari. Ens acompanyen en aquest curt trajecte les escultures a l’aire lliure de Pablo Serrano, Ernesto Knörr, Díaz Azorín, José Luis Sánchez, Gabino Úbeda i l’il·licità Sixto Marco, en l’anomenat Espai d’Art.

Una vegada dins del parc, el primer que es troba el visitant és un evocador templete de música, on celebra concerts la banda de música i, al costat, la torre cilíndrica del colomar. Donar de menjar a les colomes és una activitat de la qual gaudeixen especialment els xiquets.

Si veus palmeres amb nom, no et sorprengues: és una manera d’homenatjar personalitats locals, nacionals i estrangeres i també a col·lectius. I si veus un edifici blanc, de forma arredonida, no falla: és l’Ou, alçat en 1946 i actual centre de visitants. La Rotonda, al costat del restaurant, és un magnífic recinte a l’aire lliure, on se celebren actes culturals i socials.

En aquest paradís natural hi ha també ànecs i cignes, en estanys que es proveeixen de l’aigua de la sèquia Major del Pantà, que travessa el parc descoberta de nord a sud. El Molí del Real, molí fariner del segle XVIII de probable origen musulmà, com la pròpia sèquia, va ser reconstruït als anys huitanta del passat segle. Els seus contraforts i arcs de mig punt, apuntats al llit del riu, constitueixen una de les vistes més belles de la ciutat, des del contigu pont del Ferrocarril. Cap al vessant del Vinalopó es desparrama també el palmerar de l’Hort de Baix, l’última addició al Parc Municipal en la dècada dels seixanta, amb una sala de festes a l’aire lliure.

Tourist Info. Plaça del Parc, 3. 966 65 81 96. ABRIL A OCTUBRE: De dilluns a divendres, de 09.00 a 19.00; dissabtes, de 10.00 a 19.00; diumenges i festius, de 10.00 a 14.00. NOVEMBRE A MARÇ: De dilluns a divendres, de 09.00 a 18.00; dissabtes, de 10.00 a 18.00; diumenges i festius, de 10.00 a 14.00.

Parc Municipal. Novembre a març, 07.00 a 21.00; abril a octubre, 07.00 a 23.00; Agost, 07.00 a 24.00. Entrada lliure.

10.00 – MAHE i palau d’Altamira

El museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE) porta el nom d’Alejandro Ramos Folqués, arqueòleg i fill il·lustre de la ciutat. Després de la seua ampliació, en 2005, ocupa dos espais contigus i intercomunicats. Des de l’entrada principal s’accedeix a la primera secció, situada sota la plaça Diagonal del Palau en la qual es mostren peces des del Neolític (5000 a. C., aproximadament) fins al període visigot, passant per les èpoques ibera i romana. El museu està ple de panells, audiovisuals i elements interactius, com a pantalles tàctils, que fan molt més didàctica i amena la visita. Si mires cap a fora veuràs les restes de la muralla que embolicava la vila medieval i una de les seues torres.

 

Cal eixir a la plaça per a accedir al segon espai del MAHE, l’alcàsser de la Senyoria, o palau d’Altamira, com popularment és coneguda aquesta fortalesa almohade del segle XI. De forma trapezoïdal, va ser transformada en els segles XV, XVI i, finalment, en el XVIII i així va incorporar a la seua façana sud la residència del comte d’Altamira, que li dóna nom. El castell i les restes més antigues descoberts durant la seua restauració s’integren com uns elements més del museu. En les seues sales es poden veure peces des de la fundació de la ciutat pels àrabs en el seu actual emplaçament (segles IX i X) fins al segle XX. La gran torre de l’Homenatge va ser la llar de la Dama d’Elx durant la seua estada en la ciutat que la va veure nàixer, en 2006. El pati d’Armes és sovint escenari de concerts i espectacles teatrals.

MAHE. Diagonal del Palau, 7. 966 65 82 05. Dilluns a dissabtes: 10.00 a 18.00; diumenges i festius, 10.00 a 15.00. Entrada general, 3 €; estudiants i grups, 1 €; Carnet Jove, jubilats i famílies nombroses, 1,50 €. Entrada lliure: diumenges, xiquets menors de 6 anys i persones amb mobilitat reduïda.

12.00 – Santa Maria, la casa de la Mare de Déu i del Misteri.

Les dues cúpules blaves de la basílica de Santa Maria i la seua torre campanar, de 40 metres, constitueixen la imatge més identificable del perfil urbà. Santa María s’alça, majestuosa, enfront del palau d’Altamira, en el mateix lloc que abans ocupara la mesquita principal. El rei Jaume I, en 1265, recentment conquistada la ciutat, va consagrar el recinte musulmà a la Mare de Déu “en la seua Assumpció al cel”; derrocada la mesquita en 1334, encara va haver-hi dues esglésies més abans de l’actual basílica.

Probablement va ser en la primera, d’estil gòtic, que va perdurar fins a 1492, on es van iniciar les representacions del Misteri, o Festa d’Elx, drama religiós totalment cantat que relata la dormició i assumpció als cels de la patrona, la Verge de l’Assumpció, la Mare de Déu per als il·licitans. Declarat en 2001 per la Unesco Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, enlluerna a qui el contempla amb els seus aparells que descendeixen des d’un fals cel instal·lat en l’alta cúpula. La necessitat d’albergar-los va condicionar el disseny dels dos posteriors temples: el renaixentista, acabat en 1566 i l’actual, majoritàriament barroc, beneït en 1784.

La bellíssima portada principal, una de les millors del barroc valencià, és obra de  Nicolás de Bussi, escultor nascut a Estrasburg (França) i autor també de la porta de Sant Sebastià. Aquest accés -un dels set que té el temple- es troba als peus de la torre campanar, amb una estreta escala que porta als miradors instal·lats a diferents altures: hi ha 170 escalons fins al superior, des d’on cada 13 d’agost, a mitjanit, es dispara la palmera de la Verge, que posa el fermall a la Nit de l’Albà.

L’imponent orgue de Santa Maria va ser construït en 2005, i va recuperar així el disseny de l’instrument barroc existent fins a la guerra civil, quan l’església va ser saquejada i utilitzada com a garatge. A esquenes de l’altar Major es localitza la neoclàssica capella de la Comunió, últim afegit del temple. Al costat, amb accés des de l’exterior, està el museu de la Verge de l’Assumpció.

Santa Maria. Plaça de Santa Maria. 965 45 15 40. De 07.00 a 13.00 i de 17.30 a 21.00. Entrada lliure.

Mirador de la torre. 615 33 78 21. 11.00 a 14.00 i 15.30 a 17.00 (Juny a septembre 11.00 a 19.00). Entrada general, 2 €; xiquets i grups, 1 €.

Museu de la Verge. Plaça de Santa Isabel, 6. 965 45 56 61. De dimarts a dissabtes, de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00; diumenges i festius, de 10.00 a 14.00. Entrada general, 2 €; xiquets, 1 €.

12.30 – Aigües rituals: els Banys Àrabs

Molt prop de Santa Maria espera, en aquest intens matí, una altra sorpresa: els Banys Àrabs, construïts cap a 1150 i el secret millor guardat del patrimoni local. Situats en el soterrani del que fóra convent de monges clarisses de la Mercè (en procés de rehabilitació per a la seua obertura), molt poca gent a Elx coneixia la seua existència. Des del segle XIII van patir diverses transformacions, fins a quedar convertits en cambra trastera i magatzem de l’edifici conventual. En 1998 es van rehabilitar i van obrir a les visites. Aquests banys, conservats quasi íntegrament, són un dels escassos exemples d’arquitectura pública islàmica que perviuen a la Comunitat Valenciana.

Eren els hammâm més pròxims a la mesquita i a la principal porta de la ciutat, la Lucentina. Els viatgers que arribaven podien banyar-se ací abans de resar i d’accedir al recinte emmurallat. L’accés es realitza a través del passeig d’Eres de Santa Llúcia. Estan distribuïts en tres sales (freda, temperada i calenta) paral·leles, cobertes per voltes de canó amb claraboies. Durant el recorregut, una veu en off explica els diferents usos dels espais, mentre llums i sons recreen l’ambient dels banys originals.

Banys Àrabs. 965 45 28 87. De dimarts a dissabtes, de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00; diumenges i festius, de 10.00 a 14.00. Entrada general, 1 €; estudiants, grups, majors de 65 anys, famílies nombroses i Carnet Jove, 0,50 €; xiquets menors de 6 anys i discapacitats, gratis. Diumenges, entrada lliure.

13.00 – La Calaforra reconquistada

Aquest cor monumental il·licità es complementa amb la Calaforra, la torre principal de l’antiga muralla medieval, erigida a la fi del segle XII o principis del XIII. Al costat d’una altra talaia més xicoteta, situada enfronte i hui desapareguda, custodiava la porta més important de la vila emmurallada, la Lucentina, que encarava el camí d’Alacant. Als segles XV i XVI se li va adossar, extramurs, una casa senyorial amb dues plantes i un soterrani, que va ocupar l’almodí (magatzem de gra) de l’època.

És una construcció prismàtica de planta rectangular que s’eixampla en la base per motius d’estabilitat. Mesura 15 metres d’altura, però a l’origen va haver de sobrepassar els 25. La deterioració i el terratrèmol de 1829 van causar greus desperfectes en els dos cossos superiors, que van haver de derrocar-se. Les nombroses reformes realitzades pels senyors d’Elx van modificar per complet la seua estructura. Tant les finestres d’estil neoàrab de ponent com l’acabament emmerletat de rajola són del segle XIX.

 

Algunes de les seues estades llueixen pintures de principis del segle XX, amb panoràmiques de la ciutat. Destaca, en la planta baixa, la sala amb decoració egípcia i motius maçons, lloc de reunió de la lògia fundada a Elx en 1858. Adquirida per la Generalitat a la fi dels noranta, el seu ús està cedit a l’Ajuntament, que l’ha rehabilitada i l’ha oberta al públic per primera vegada en la seua llarga història. Alberga exposicions i actes culturals.

Torre de la Calaforra. Uberna, 14. 965 423 111. Horari de visites: De dimarts a dissabtes, de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00; diumenges i festius, de 10.00 a 14.00. Entrada general, 2 €; estudiants, grups, majors de 65 anys, famílies nombroses i Carnet Jove, 1 €; xiquets menors de 6 anys i discapacitats, gratis. Diumenges, entrada lliure.

13.30 – Un descans per a reposar forces

A l’hora del menjar, la zona centre de la ciutat ofereix nombroses opcions. En els restaurants, plats tradicionals com a arrossos o bullit amb pilotes i menús del dia a preus assequibles. Els carrers Empedrat, al costat de la Glorieta i Carme, enfront de l’Ajuntament, estan poblats de bars, les tapes dels quals són una excel·lent i ràpida possibilitat.

15.30 – Hort del Cura, joia del palmerar.

L’Hort del Cura és, sens dubte, el millor ambaixador del palmerar il·licità. Aquesta finca privada de 12.000 metres quadrats i la seua joia més preuada, la palmera Imperial, apareixen citades en guies turístiques estrangeres de principis del segle XX. En 1894, l’emperadriu de l’imperi austro-hongarés, Elisabeth de Wittelsbach, la popular Sissí, va quedar maravillada per l’estrany fenomen botànic que oferia el conjunt de palmes, amb els seus set fillols que creixien simètrics des del tronc mare. El capellà Castany, de qui va prendre l’hort el seu nom, la va batejar en honor a tan règia visitant. En l’actualitat, amb prop de 160 anys d’edat, segueix conservant la seua majestuosidad i elegància.

Declarat jardí artístic nacional en 1943, els seus actuals propietaris, la família Orts, no han deixat d’incorporar atractius a aquest exuberant racó natural. El recorregut està esguitat de apartats estanys i espècies botàniques dels cinc continents, d’entre les quals hi ha una àmplia col·lecció de palmàcies i un espectacular rocall amb més d’un centenar de varietats de cactus. També hi ha diverses escultures -una mòbil, d’Eusebio Sempere- i 55 palmeres dedicades a personalitats que han visitat l’hort des de 1900, les dedicatòries i signatures dels qual es conserven en 24 toms.

Als peus de la palmera Imperial es realitzen durant l’estiu concerts sota el títol Músics al paradís. Al costat de l’entrada hi ha un lloc de venda de dàtils i articles d’artesania.

Hort del Cura. Porta de la Morera, 49. 965 45 19 36. Consulteu horari dependent de l’època de l’any. Entrada general, 5€; il·licitans, 2,50€; estudiants i jubilats, 3€; xiquets, 2,50€; grups, 2,80€; grups xiquets, 1,80€. Bus, línia I.

16.30 – Museu del Palmerar-Hort de Sant Plàcid. Passeig per un hort tradicional

Si durant el teu passejar per aquesta ciutat entre palmeres t’ha sorgit algun dubte, al museu del Palmerar trobaràs totes les respostes. Els vídeos, panells, elements expositius, pantalles tàctils i sons envolupants del museu, en una casa tradicional de l’hort de Sant Plàcid (molt prop de l’Hort del Guareix), desvetlen els orígens, història, desenvolupament i cultura del palmerar il·licità. Coneixent-lo, a més de gaudint-lo, entendràs fàcilment per què la Unesco el va declarar en 2000 Patrimoni de la Humanitat.

Després, res millor que un recorregut per l’hort exterior, amb la possibilitat de contemplar el treball d’un palmerer (de dimarts a divendres pel matí, prèvia sol·licitud) i el trenat de la palma blanca, en el taller annexe al museu, on l’Ajuntament forma a nous artesans en aquesta tradicional labor.

Museu del Palmerar. Porta de la Morera, 12. 965 42 22 40. De dimarts a dissabte, 10.00 a 14.00 i 15.00 a 18.00; diumenges i festius, 10.00 a 14.00. Entrada general, 1€; estudiants, grups, Carnet Jove, jubilats i famílies nombroses: 0,50€. Entrada lliure: diumenges, xiquets menors de 6 anys i persones amb mobilitat reduïda. Bus: Línia I.

17.30 – L’Alcúdia, la llar de la Dama

I arribem al lloc de naixement de la nostra benvolguda Dama. A dos quilòmetres de la ciutat, per la carretera de Dolores, la lloma de l’Alcúdia, de 10 hectàrees, va ser el primitiu emplaçament d’Elx des del Neolític (5000 a. de C.) fins al segle X. Els moviments de terres, troballes fortuïtes i campanyes d’excavacions han sortit a la llum des de fa més de sis segles parts dels seus innombrables tresors; molts, tal vegada la majoria, segueixen encara ocults en el subsòl.

Ací es va trobar, en 1897, la mostra més representativa de la civilització íbera i una de les escultures més famoses del món, la Dama d’Elx. Pocs dies després d’eixir a la llum, aquest enigmàtic bust policromat, tallat en pedra arenisca entre els segles V i IV a. de C., es va vendre al museu del Louvre; actualment constitueix la peça estrella del museu Arqueològic Nacional, a Madrid.

A L’Alcúdia, propietat de la Universitat d’Alacant i gestionada per una fundació, es poden veure excavacions a l’aire lliure, amb rellevants restes de les antigues urbs íberes i romanes, així com de la basílica visigoda. No et pergues l’audiovisual del centre d’interpretació, fonamental per a entendre el valor d’algunes de les troballes més emblemàtiques del jaciment, exhibides a L’Alcúdia. També pots gaudir d’autoguies(en diversos suports), visites guiades i teatralitzades i recorreguts amb bici o a cavall, entre d’altres.

Parc Arqueològic i museu de l’Alcúdia. Carretera de Dolores, km. 2. 966 61 15 06. De dimarts a dissabte, de 10.00 a 20.00; dissabtes d’octubre a març, de 10.00 a 17.00. Diumenges i festius, de 10.00 a 15,00. Entrada general, 5€; estudiants, aturats i professors (acreditat), 2€; xiquets menors de 6 anys, gratis.

19.00 – Pel cor urbà

La immersió en el passat ens retorna al present més actual, amb un passeig vespertí pel centre urbà -per als vianants en la seua major part-, que pots compaginar amb les compres en els nombrosos establiments que omplin carrers i places com a Corredora, Hospital, Troneta, Glorieta, Trinquet, Ample, Fregassa, Bisbe Tormo, Salvador i Almórida, entre d’altres. També hi ha temps per a tastar un gelat o un aperitiu abans del sopar en alguna de les nombroses terrasses que animen la zona, fins i tot en ple hivern.

Comencem per la Plaça de Baix, presidida per l’Ajuntament, amb la seua gran torre del Consell central (segle XV), alçada sobre la muralla medieval i amb una de les seues portes, la de Guardamar, convertida en una llotja gòtica. Si escoltes donar les hores o, més lleument, els quarts, mira cap a l’angle nord-est de la plaça: allí, en la torre de la Vetlla, que formava també part de l’antiga muralla, dos populars autòmats, Calendura i Calendureta, colpegen les campanes del rellotge instal·lat en 1572.

A la Corredora hi ha diversos edificis d’interès de les primeres dècades del segle XX; es tanca amb la casa palau del marí i matemàtic il·lustrat Jorge Juan Santacilia, barroca del segle XVII, hui molt transformada i de propietat privada. A mig camí, la Glorieta, vertader cor popular i urbà, amb parterres de flors i arbratge, bancs de taulelleria valenciana, font coronada per un angelet del Misteri i concorregudes terrasses i comerços.

22.00 – Un sopar reparador

El centre urbà torna a ser, de nou, la millor opció per al repòs del sopar. Sense oblidar que a tan sols dos quilòmetres, en la pedania de Perleta, està La Finca, amb una estrella Michelin i plats compromesos amb els productes de la terra però, alhora, avantguardistes i creatius.

23.30 – Temps per a la diversió

Però el dia no acaba ací. Després del sopar, una volta per Primera Planta, en la Glorieta, és una de les discoteques més populars, mentre que en el proper passeig d’Eres de Santa Llúcia, enfront dels Banys Àrabs, està D10, un altre local de ball molt freqüentat. Allí mateix, el pub irlandés Flaherty’s ofereix una alternativa més relaxada i en el veí carrer Pere Ibarra un altre clàssic, Súquer, per als qui prefereixen un ambient més juvenil. A les terrasses de la plaça del Congrés Eucarístic es pot prendre una copa, un còctel o una infusió contemplant la silueta nocturna de la basílica de Santa Maria.